Què ha passat aquest mes de juny (2026)
Juny ha estat un mes de canvi de guió. Després de mesos d’incertesa geopolítica, els mercats han rebut alguna certesa… i alguns bancs centrals han hagut de canviar de rumb.
El conflicte a l’Iran es calma, i el petroli ho nota.
El 17 de juny, els EUA i l’Iran van signar un memoràndum per estendre l’alto el foc i reobrir l’estret d’Hormuz. El resultat: el Brent ha caigut més d’un 20% des dels màxims de la primavera, alleugerint la pressió inflacionista que havia disparat els preus de l’energia des de febrer.
La Fed, amb nou capità i to més dur.
Kevin Warsh va presidir la seva primera reunió com a nou president de la Reserva Federal i va mantenir els tipus al 3,50%-3,75%. Però el missatge de fons ha canviat: el “dot plot” ja no descarta pujades de tipus abans que acabi l’any, després que la inflació nord-americana toqués el 4,2% interanual el maig, el nivell més alt en tres anys.
El BCE trenca dos anys i mig sense tocar tipus.
El 18 de juny, el Banc Central Europeu va apujar els tipus 25 punts bàsics (dipòsit al 2,25%), la primera pujada des del 2023. La inflació de la zona euro s’havia enfilat fins al 3% a l’abril, empesa pels preus energètics derivats del conflicte a l’Orient Mitjà.
Borses.
IA sí, però amb nervis Wall Street ha viscut un juny de muntanya russa: resultats espectaculars d’empreses de semiconductors i IA (Micron, Dell, Snowflake) han conviscut amb caigudes puntuals a causa de la incertesa sobre els tipus i les valoracions elevades del sector tecnològic. A Europa, els índexs continuen per darrere de Wall Street, per la seva menor exposició a la IA i la dependència energètica.
Pels inversors, la lectura continua sent d’espera. Si ja s’està invertit la tendència pot continuar. Però s’ha d’incrementar la vigilància. En qualsevol moment es pot patir una correcció, els mercats estan a màxims i força polaritzats. Veiem una bona oportunitat en la renda fixa de mig termini, com a alternativa a una renda variable a qui no estigui invertit.